No fem enfadar al pare

El Charles i la Marjorie juguen a la pilota, distrets, al jardí de la Mansió Sulfork. Inesperadament, un llançament maliciós de la noieta, adreça la joguina més enllà d’una de les finestres de la casa, provocant un gran terrabastall. De ben segur que han trencat alguna cosa, encara que el que més espanta als nens és el fet de que es tracta del laboratori del seu sever pare.

-Marxem Charles, el Pare s’enfurismarà de mala manera.

-De ben segur, germaneta. I no trigarà gaire a treure’ns el cinturó. Així que serà millor recuperar la pilota i dissimular.

Als seus onze anys, la única cosa a la que té por el jove Charles és a la ira de Déu i a la del seu pare. Per això no dubta gens a saltar per la finestra.

-Espera’m aquí i avisa’m si s’apropa algú. –Demana a la seva germana.

El jove s’introdueix àgilment a la cambra, plena de flaires estranyes i abarrotada d’objectes a qual més curiós i desconegut. Es mou silenciós i furtiu per entre prestatgeries amb llibres i flascons diversos, baguls tancats amb clau, matrassos i retortes, bestioles dissecades i recipients per a compostos. Fins a trobar la pilota enmig d’un gran toll, al costat d’una gran tanc de cristall que s’ha trencat, alliberant al terra un cos humà, desproveït de cabell i de pel, de pell lletosa, que boqueja com un peix fora de l’aigua.

Buf, pensa el vailet, ara sí que m’esbroncaran. Si hi ha una cosa que el Pare no està disposat a permetre és que juguem amb la seva col·lecció de persones.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s